Xata's photos with the keyword: Catalunia

PIP ABOVE

PIP ABOVE

PIPs ABOVE Al pie del Canigó encontramos el monasterio de Sant Miquel de Cuixà que, junto con Ripoll, fue un poderoso centro religioso, político y cultural durante la Edad Media. El nacimiento del monasterio data del año 879, y es fruto de una desgracia: después que una riada destruyera la abadía de Sant Andreu d’Eixalada, los monjes supervivientes se instalaron en un pequeño cenobio dedicado a San Germán y dirigido por el padre Protasio. A raíz de estos hechos y gracias a la protección de los condes de Cerdanya y Conflent, esta pequeña celda se convertiría en el monasterio de Sant Miquel y Sant Germà de Cuixà, uno de los más poderosos de la época. El siglo X fue el de la consolidación del monasterio: sus tierras, dominios e iglesias que de ellos dependían crecieron de forma espectacular. En el 956, Garí reconstruyó la iglesia de Sant Miquel, levantada pocos años antes por el conde Sunifred. La llegada del abad Oliba, introductor del románico lombardo en Cataluña, supuso una revolución arquitectónica del monasterio. Oliba añadió dos pasillos, tres absidiolas y levantó un cimborio que se sostiene con columnas de mármol rosa y capiteles de mármol blanco. También edificó la cripta de la Natividad o del Pesebre de planta circular, la capilla de la Trinidad y dos campanarios lombardos a ambos lados del crucero (actualmente solo queda uno). El claustro se empezó a construir durante el siglo XII por orden del abad Gregorio. Hecho con mármol rosado y una espectacular decoración escultórica, era uno de los más grandes de los condados catalanes. Actualmente, para seguir la pista a algunos de sus capiteles tenemos que viajar hasta Nueva York, en el museo The Cloisters. Sant Miquel de Cuixà tiene el honor de ser considerado el lugar de nacimiento de la lengua catalana. Posiblemente, del escritorio de Cuixà salió la célebre Canción de Santa Fe, un poema hagiográfico que se considera uno de los ejemplos literarios más antiguos en una lengua romance, aunque se discute si se trata de lengua occitana o catalana. Link: patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/monasterio-de-sant-miquel-de-cuixa ++++ At the foot of the Canigó we find the monastery of Sant Miquel de Cuixà which, together with Ripoll, was a powerful religious, political and cultural centre during the Middle Ages. The birth of the monastery dates back to 879, and is the result of a misfortune: after a flood destroyed the abbey of Sant Andreu d'Eixalada, the surviving monks settled in a small monastery dedicated to Saint Germain and directed by Father Protasio. As a result of these events and thanks to the protection of the Counts of Cerdanya and Conflent, this small cell would become the monastery of Sant Miquel and Sant Germà de Cuixà, one of the most powerful monasteries of the time. The 10th century saw the consolidation of the monastery: its lands, domains and churches that depended on them grew spectacularly. In 956, Garí rebuilt the church of Sant Miquel, built a few years earlier by Count Sunifred. The arrival of Abbot Oliba, who introduced the Lombard Romanesque style to Catalonia, brought about an architectural revolution in the monastery. Oliba added two corridors, three apses and built a dome supported by pink marble columns and white marble capitals. He also built the crypt of the Nativity or the Manger with a circular floor plan, the Trinity chapel and two Lombard bell towers on both sides of the transept (only one remains today). Construction of the cloister began during the 12th century by order of Abbot Gregory. Made of pink marble and spectacular sculptural decoration, it was one of the largest in the Catalan counties. Nowadays, in order to follow some of its capitals we have to travel to New York, in The Cloisters museum. Sant Miquel de Cuixà has the honour of being considered the birthplace of the Catalan language. It is possible that from Cuixà's desk came the famous Song of Santa Fe, a hagiographic poem that is considered to be one of the oldest literary examples in a Romance language, although it is disputed whether it is the Occitan or Catalan language. Translated with www.deepl.com/Translator (free version)

PIP ABOVE

PIP ABOVE

PIPs ABOVE El priorat de Santa Maria de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el poble de Marcèvol, que pertany a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent. Va ser declarat "monument històric" l'any 1840. Està situat uns 200 metres separat al sud del poble de Marcèvol, lleugerament dessota seu. El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya del Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa. Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i l'absis principal és inutilitzat; la de migdia té restes d'una notable decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles. Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Mare de Déu. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevingué un lloc que atreia centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós del Conflent, i cada 3 de maig a Marcèvol encara se celebra una missa. Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat com a monument històric el segle xix, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals. ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Marcèvol +++++ The priory of Santa Maria de Marcèvol is located at an altitude of 560 metres on a plateau that overlooks the Tet valley and looks out over the Canigó. It is located in the town of Marcèvol, which belongs to the northeastern Catalan commune of Arboçols, in the region of El Conflent. It was declared a "historical monument" in 1840. It is located about 200 meters south of the town of Marcèvol, and it has been declared a historical monument since 1840. In 1128 the bishop of Elna gave the church and the wing of Santa Maria to the canons of the Sant Sepulcre, which was founded as a priory in 1142, dependent on the monastery of Santa Anna in Barcelona. It was the only dependency of this order in Northern Catalonia. Around 1370, the house and the canons' quarters were fortified with a large wall, close to the large church of three naus. In 1381 it became the double monastery of Sant Jaume d'Illa. Surely the terratrèmol de Catalunya of 1428 and above all the dissolution of the order by the Pope in 1484 will enter into decline, and is united, successively, to Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) and the community of previsions of Vinçà (1476). In this time, the turns of the church were reflected. There is no longer an apsidal vault, and the main apsidal vault is no longer in use; the one with the migdia has the remains of a notable Romanesque wall decoration, with a pantocrator on a star base. This community will also be dedicated to the organization of pardons to the Mother of God. An old tradition is associated with a miracle of the sea of a Pope, the way of Compostela, which would be buried in the parish church. Llavors Marcèvol gave birth to a place that dared hundreds of pilgrims with the hope of obtaining degrees or indulgences. This is the most famous application of the Conflent, and every 3rd of May a mass is celebrated in Marcèvol. Coming as a national good to the Revolution, it is converted into a farm. The building, classified as a historical monument in the nineteenth century, has been restored since 1970. Nowadays, a secular community has been installed in the building, which is responsible for the restoration of the church (declared a national monument) and the priority rooms.