homaris' photos

CAT A punt d’acotxar-se l’estel es mostra somrient amagat darrera el freixe. A punt de gitar-se el freixe s’alça cel amunt. Al punt del capvespre els núvols volen dins un cel lluminós. El dia s’estremeix la nit frisa. OC A mand de s'acostar l'estela es mostrada sorire amagat darrièr lo cendre. A mand de jogar a la guitarra la cendre monta cèl en naut Al ponch del pòr del solelh los nívols vòlan dins un cèl lumós Lo jorn trantalha la nuèit gela.

CAT Un fil de claror i la penombra més llustrosa de l’obaga. Ambre i verdes, ara, el vent brandarà les fulles i esplugarà el bosc sencer: Estança de tardor OC Un rai de lutz e la penumbra mai brilhant de l'obaga Ambre e verds, ara lo vent bufarà las fuèlhas e arrancarà lo bòsc entièr: Demòra d'auton

CAT Mentre miro d’esquitllentes les fulles verdes damunt d’un cel blau, el sol s’enfila lent per la brancada de l’arbre. I tanmateix, abans d’arribar al capdamunt de la capçada tornarà a baixar: Tardoreja OC Del temps que quilhi los uèlhs las fuèlhas verdas al dessús d'un cèl blau, lo solelh se lèva lentament per la branca de l’arbre. E pasmens, abans d’arribar al naut del tuc tornarà davalar: Automne

CAT A final d'estiu i del seu escalfor, els cels són vermells i els turons verds. Lluny, en la distància l'aire s'enfosqueix i el dia s'escurça. OC A la fin de l'estiu e sa calor, los cèls son roges e los tucs verds. Luènh, dins lo luènh l'aire s'escurís e lo jorn ven mai cort.

CAT El vent escampa fulles grogues a l’ombra del camí: Un bedoll entre mil pins dins la quietud. En la llunyania el xiulet d’un tren. OC Lo vent bufa fuèlhas jaunas a l'ombra de la rota: Un bedolh demest un milièr de pins dins l'immobilitat Dins lo luènh lo fiulet d’un tren.

CAT Quasi invisibles arrelades al vespre les muntanyes muten. Als límits de l’estiu i la tardor l’aire segueix sent aire i les pedres, pedres. Qué hi ha doncs als confins de l’horitzó que fa mutar les muntanyes? Fantasies Esperances Il·lusions Miratges Fabulacions Somnis Quimeres? Tot i això el dia cau com una fulla. OC Gaireben invisible enrasigat dins lo ser las montanhas càmbian. A la fin de l'estiu e l'auton l'aire es encara l'aire e la pèira, pèiras. Qué i a alara? al bòrd de l'orizont qué fa bolegar las montanhas? fantasias espèras illusions miratges Fabulacions sòmis quimèras? Malgrat aquò lo jorn tomba coma una fuèlha

CAT Les boires abismals amb una brisa lleugera comencen a orejar a les valls i obagues. OC Las brumas abismalas amb una brisa leugièra començan d'escotar dins las valadas e las valadas.

IT Torniamo a casa la sera e con la testa bassa Torneremo a casa in silenzio cercando di capire presenza e assenza. Ore piccole CAT Tornem a casa de nit i amb el cap cot Arribarem a casa en silenci intentant comprendre la presència i l’absència. Hores petites molt petites OC Tornam a l'ostal la nuèch e ab lo cap bas. Arribarem a l'ostal dins lo silenci ensajar de comprene preséncia e abséncia. Pichonas oras fòrça pichon

CAT Miro cap amunt. Hi ha un ocell blau cel a la cantonada El vent encalça els carrers sense sol La llum s’esvaeix entre els murs Un gos udola al defora Sento algú que puja l’escala Les papallones s’han amagat Els carrers bullent de gent Algú dorm, encara, en alguna habitació oculta Un ocell blau cel ha aturat el rellotge a les deu i quaranta La tardor arriba quasi sense voler A la vila és un dia qualsevol OC Levi lo cap. I a un aucèl blau cèl dins lo canton Lo vent caufa las carrièras sens solelh La lutz s'esvanís entre las parets Un can udola defòra Ausissi qualqu'un que monta l'escalièr Los parpalhòls se son amagats Las carrièras roncadas de monde Qualqu'un dormís encara dins qualque sala amagada Un aucèl blau cèl s'es arrestat lo relòtge a dètz quaranta L'auton arriba gaireben inesperadament Es quin jorn que siá dins lo vilatge