Res no passa tan lent

Res no passa tan lent
com aquests horitzons llunyans,
les línies on la vida té un perfum
humit com la molsa.
No hi ha distància entre la mirada
i els límits de cada paraula
que fan caminar el capvespre.
Ara mateix les hores es tornen
petites com les busques
d'un rellotge antic
que invoquen un altre món
més arrelat a la terra.
I tot plegat, a poc a poc,
fa esclatar un nou
i ample paisatge.