La tarda lleugera

La tarda lleugera dibuixa
un univers verd paral·lel.
A mitja llum, el temps s’atura
com si algú, en un breu instant
tanqués el ulls i no s’adonés
que viu en una profunda
enyorança infinita
de muntanyes i prats.
I quan torna a obrir els ulls
tampoc s’adona de la
processó d’ombres
romanceres de l’horabaixa.
Mirar no es veure coses
si no entendre-les.